DO Conca de Barberà

La DO de Barberà va ser aprovada l'any 1985 pel Consell Regulador, però la seva història vinícola es remunta al segle I aC amb la romanització. Però no va ser fins al segle XII, gràcies a dues institucions, l’ordre dels monjos cisterencs de l’abadia de Santa Maria de Poblet i l'orde dels monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, que van transmetre a la població de la zona els coneixements i experiències del cultiu de la vinya. Al segle XIX, aquesta regió va prendre importància per l’exportació de vi i aiguardent cap al nord d’Europa i el continent americà. Com a característica històrica important, destacar que la Conca de Barberà va ser pionera a Catalunya, i a la resta de l’Estat espanyol, en l’agrupació dels pagesos en cooperatives agrícoles vinculades bàsicament al sector vitivinícola, que van beneficiar als camperols i que van impulsar el cultiu de la vinya en la DO.

La Conca de Barberà se situa al nord de la província de Tarragona. L'àmbit geogràfic es concentra principalment en la conca formada per l'erosió dels rius Francolí i Anguera i s'estén per 15 termes municipals amb unes altituds compreses entre els 350 i els 600 metres, fet que proporciona uns vins de caràcter fresc, lleugers i amb una gran expressió aromàtica. En general, podem parlar d’un clima mediterrani de transició entre la suavitat de les comarques tarragonines del litoral, per la proximitat al mar, i la continentalitat pròpia de les comarques lleidatanes amb una gran oscil·lació tèrmica. No obstant això, la combinació del relleu amb l’altitud contribueixen a l’aparició de microclimes amb notables particularitats. Els sòls majoritàriament són calcaris i pobres en contingut de matèria orgànica però, en algunes zones, també trobem sòls argilosos amb un característic color rogenc i sòls de llicorella com podem veure a la falda de les muntanyes de Prades. A causa dels rius, es troba una gran presència de còdols al fons de la Conca de Barberà.

La producció es reparteix aproximadament amb un 62% de raïm blanc i un 38% de raïm negre. Els vins tenen el seu referent diferenciador a la varietat autòctona de raïm negre de la Conca de Barberà, el Trepat, que proporciona una bona acidesa i una graduació alcohòlica mitjana molt característica. En ser una varietat amb poc color s’ha utilitzat majoritàriament per a l’elaboració de vins i caves rosats. Però des de fa uns anys alguns cellers de la DO Conca han apostat per elaborar vins negres amb aquesta varietat. A més, a part dels monovarietals, també trobem el Trepat utilitzat amb cupatges amb altres varietats per donar als vins de la Conca un toc i un estil diferents. Altres varietats que podem trobar a la DO són el Macabeu, el Cabernet, el Chardonnay, la Garnatxa, el Chenin, el Moscatell de gra petit i d'Alexandria, el Merlot, el Sauvignon, el Pinot Noir, el Syrah, l’Ull de llebre i el Samsó.

Descobreix un viatge cultural per la denominació de la Conca de Barberà, una zona característica pel patrimoni històric vinculat a la vinya i l’arquitectura. Visita els seus cellers o uneix-te a les diferents activitats com la Festa del Trepat, una festa específica en honor a la varietat autòctona de la DO.